Doncs mira, que pel nostre 30 aniversari ens van preparar una sorpreseta i ens van portar a Lisboa!!!!!!! Oeeeeeeeeeee
La veritat és que no m'imaginava res de res, jo pensava que anava a l'Escala i mira per on...
Va ser un cap de setmana ple:
- grans caminates pels carrers de Lisboa, amb les seves pujades i baixades
- riure i més riure
- sol i núvol, però amb una temperatura fantàstica
- fados cantats per "borrachufes" (com feia la lletra...)
- ginghina ( no sé si s'escriu així)
- moooooltes fotos
- floretes perdudes i retrobades
- mundial guanyat per Hamilton a la última volta
- esmorçars en l'únic bar obert el dia 1 de novembre, però que per mi va ser una de les descobertes del finde
- targetes del transport públic unipersonals i que només serveixen pel metro
- pastissets de "crema"
- retards de vueling
i moltíssimes coses més
De nou, moltes gràcies als dos organitzadors, el Joan i el Javi, i per haver estat una companyia fantàstica en aquest cap de setmana inolvidable, que clausura les celebracions pel meu 30 aniversari!!!!!!
El quartet fantàstic
El quartet fantàstic
De nou els 4!
La floreta perduda
Lisboa, impressionant
Entradas
3 comentarios:
Realment ha sigut un cap de setmana taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan guay!!! Mash que mash que mia naaaaaaaadaaa... per cert, vaig a mirar al utube el fado del diari... no sigui que soni la flauta i riguem de per vida..
Com deia, serà un finde amb un munt de records qeu no s'esborraran perquè estan todos toditos al diari!!!. No us imagineu el valor que pot arribar a tenir això per algú amb memòria de Dori com jo. (Que consti en acta qeu el Javi em guanya)(de mala memòria vull dir: Forès (poble) no confundir con Furest (botiga) i podria haver-me estalviat aquest comentari després de que el Javi recuperés la meva superfloreta perduda, però... quin mal hi ha en dir una veritat com un cabàs? un besito al recuperafloretes...:)
Lisboa és una ciutat maca per passejar, amb un encant especial entre tranvies i pujades i baixades... (plena de merdes de gos, això sí... i sí.. vaig trepitjar una merda de gos)... però amb encant (la merda no, Lisboa)... m'encanten les ciutats que tenen un punt estratègic des de les alçades per divisar i admirar tota o part d'ellades de un altre punt de vista. i en això Lisboa va sobrada!!!! Centrem els nostres pensaments en l'euromillon per poder repetir experiències com aquestes moltes i moltes vegades... aummmmmmmm... mash qeu mash qeu mia nadaaaaaaa... i acabo amb el segon himne del cap de setmana... la dona e mobile...
Arrrggg!!! La Dona é móbile no!!!!!
Quin horror, quin patiment!!!
Tret d'això una bona experiència que haig d'atribuir totalment al Joan. Tot qui em coneixeu em sabeu incapaç de tal nivell organitzatiu.
Molts records que guardar al diari de l'Estela i moltes sensacions. Jo, com que de memòria no en tinc, em quedo amb les sensacions: La tranquilitat de la passejada del dissabte, la olor que feia la sabata de la Estela (a mooolta distància), la pujadeta d'adrenalina amb el cotxe que pita al creuar el carrer quan no toca, la serenor que produïa el Castell de San Jorge amb l'espectacle del pont sobre el Tajo, la Ginjinha, el "gustico" del sol tebi a la pell el diumenge tot tocant Los Jerónimos i tants altres... I sobretot, la confiança que dona passar el temps amb qui més estimes, Eva i els amics (seus i meus).
Un petò a tots!!!
quina enveja;)
Publicar un comentario